Xarxes socials i infància

En aquesta entrada parlaré d’una tema que encara no havia tractat i que em sembla molt important: les xarxes socials.

Dins de les tecnologies de la informació i el món d’Internet, en els darrers anys s’han desenvolupat múltiples xarxes socials, com per exemple Facebook o twitter. L’ús d’aquestes xarxes socials s’ha estes a passos agegantats en els darrers anys i sobretot el seu ús cada cop ve donat en edats més primerenques. És per aquest motiu que com a mestres hem de reflexionar i tenir present quin ús donem a aquestes i sobretot com eduquem als alumnes i a les famílies envers aquesta temàtica.

La presencia d’aquestes és ben evident, fins al punt que s’han convertit en un element determinant en la integració a la nostre societat, deixant “fora” en alguns casos a persones no usuàries d’aquestes xarxes. Per tant, la solució no és la prohibició d’aquestes sinó l’educació i orientació per tal de fer un bon ús.   Si és ben cert que el mal ús pot comportar efectes molt negatius (ciberbulling, grooming...), i per aquest motiu l’ importància d’una educació envers aquestes, també hem de ser conscients de les possibilitats que aquestes ens aporten com ara: l’intercanvi de coneixement, l’accés a moltísssimes fonts d’informació, l’escurçament de distàncies, la socialització...

Per tant com a professionals de l’educació cal reflexionar sobre aquest aspecte, educant des de les primeres edats sobre aspectes com ara la identitat digital, la privacitat de dades...

Adjunto un vídeo relacionat amb aquesta temàtica que m’ha semblat molt interessant per treballar amb els infants la temàtica de les xarxes socials:

https://www.youtube.com/watch?v=HGMJzvSbKzY

Contes interactius

Un cop finalitzada l'assignatura i un cop coneguts alguns recursos útils per treballar les TIC a l'aula, destacaria un que m'ha semblat més interessant i que he redescobert a partir del projecte que vam realitzar per tancar l'assignatura: els contes interactius. 

Com a treball final, el meu grup vam realitzar un projecte sobre contes d'arreu del món, on s'utilitzaven elements TIC per al desenvolupament d'aquest. Vam crear un bloc per compartir el treball amb les famílies i vam dissenyar activitats Jclic relacionades amb els contes treballats a l'aula.

En l'elaboració del nostre projecte, navegant per diverses webs, vam trobar un gran ventall de contes interactius, molt interessants per treballar a l'aula amb els més petits. A través d'aquests contes podem treballar diversos aspectes, però sobretot introduir les TIC d'una manera molt interessant i enriquidora. A més aquests recursos també es poden utilitzar a casa amb les famílies i és una bona forma d'educar a través de les tecnologies. 

A més amb la descoberta d’aquesta eina van sorgir idees com per exemple crear un conte interactiu amb els infants a través de power points o altres programes d’edició.

A continuació adjunto algunes pàgines webs on podem trobar contes interactius:

Els contes d’en Tom i la Laia:  http://www.edu365.cat/infantil/contesweb/index.htm

La vaca Connie: http://www.lavacaconnie.com/home.htm

Clic clic clic: http://www.cuentosinteractivos.org/

Contes SPC: http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/index.htm

Una mà de contes: http://www.super3.cat/unamadecontes/

Una bona manera d'utilitzar les TIC

El passat Divendres 19 d’octubre Francesc Busquests va realitzar una conferencia a la Universitat. Mestre, especialista en el camp de les tecnologies i “creador” de l’aplicació JCLIC, un programa de codi obert especialment interessant al món de l’educació.

Entre moltes coses Busquets ens va argumentar al començament de la xerrada la seva visió sobre les tecnologies i perquè aquestes són tant importants i han d’estar presents a l’aula. Les tecnologies són una realitat a la nostra societat, una eina gairebé imprescindible per estar integrats i informats en aquesta era digital. Per tant com ens va esmentar Busquests, l’escola com un dels pilars socialitzadors no pot donar l’esquena a aquesta nova realitat i cal integrar la tecnologia dins les aules.

Posteriorment ens va mostrar alguns recursos que ens poden ser d’utilitat en un futur, un gran ventall de recursos dins del mon de les tecnologies. Alguns d’aquests exemples són: xtec.cat, Linkat, Odissea, Xarxa docent educat 2.0, Àgora, Ateneu, Jclic…

Personalment un dels recursos que em va semblar més interessant va ser la pàgina web xtec.cat. Aquesta és una pàgina plena de recursos ben diferents, dirigides als docents on es poden trobar moltíssimes activitats i material interessant relacionat amb diferents àrees.

Aquesta web resulta molt enriquidora ja que podem trobar informació de tota mena per al professorat i per a tothom que la vulgui consultar. És molt fàcil d’utilitzar i la informació i recursos apareixen de manera molt ordenada. La pàgina s’estructura en diversos apartats:

-Recursos: Aquí trobem recursos i activitats relacionats amb diverses àrees (ciències naturals, matemàtiques, música…) Dintre da cada apartat podem cercar activitats adequades als diferents nivells educatius.

-Centres: aquest és un apartat amb informació més específica dels centres. Podem trobar per exemple un mapa amb tots els centre educatius de Catalunya de tots els nivells, Equipaments dels centres docents, un apartat amb diversos projectes educatius, activitats i festes populars, revistes…

-Currículum i orientació: en aquest apartat podem trobar una amplia informació sobre la normativa i orientació en referència al currículum de tots els nivells educatius.

-Comunitat: aquí podem trobar Plans educatius d’entorn, normativa i orientació en referència a les relacions entre escola i família, salut a l’escola…

-Formació: aquí podem trobar informació sobre diversos cursos que pretenen seguir formant al professorat en diversos àmbits.

-Projectes: podem accedir a diversos projectes com; comunitats d’aprenentatge, projectes de convivència, projectes en xarxa, alumnat nouvingut…

-Innovació: diversos programes relacionats amb innovació educativa

-Serveis educatius: podem consultar quins són els nostres serveis educatius de zona, quina funció tenen, com és treballa amb ells des de l’escola…

A més d’aquests apartats generals en aquesta web podem trobar moltíssima informació més que ens pot servir d’utilitat, tant a nosaltres com a tota la comunitat. Aquesta conferencia m’han semblat molt interessant perquè m’ha descobert recursos molt interessant que em seran de gran ajuda en la meva futura tasca educativa.

La infància i els medis que canvien

Després de llegir l’article de David Buckingham apareixen altres reflexions que prèviament tenia i que també senyala l’autor.

Un cop més s’al·ludeix al terme d’una nova era. Ens trobem en un moment en el qual tot està dissenyat per vendre’s i consumir. La televisió, la qual es troba a totes les llars, és el principal punt distribuïdor d’aquests productes i serveis. En referència això l’autor assenyala la descoberta del nen com a un nou objectiu de mercat, s’utilitza l’influencia que tenen aquests en les decisions dels seus pares per bombardejar-los amb grans campanyes publicitàries. A les grans campanyes publicitàries si suma l’accés que tenen cada vegada més els infants a materials que abans estaven limitats als adults.

Enfront a aquesta problemàtica hi ha persones que pensen que és el moment de reforçar el control sobre els nens i nenes. Considero que “controlar” a la infància no és la solució a aquesta problemàtica. Assumeixen els medis la influencia educativa i socialitzadora que tenen? O únicament miren els seus interessos econòmics? Crec que com a societat haurien d’exigir la responsabilitat educadora que tenen aquests grans gegants publicitaris, moltes vegades tant influent com la família o l’escola. Hem de ser exigents i crítics enfront a material publicitari, els que van dirigits a nosaltres mateixos i especialment els que van dirigits a la infància. Podem posar alguns exemples com el fet que cada cop més s’assumeix l’ igualtat entre homes i dones, en canvi la publicitat entorn les joguines dels infants segueix sent pràcticament igual que fa unes dècades: nines i joguines simbòliques de la llar dirigides a nenes i cotxes i joguines més violentes dirigides als nens. Entrem aleshores en una gran contradicció respecte als valors que transmetem des de l’escola i moltes famílies. Cal exigir la responsabilitat educadora a tota la societat, cal pactar socialment una escala de valors entorn a l’educació  i allò que volem transmetre a les futures generacions.

Les TIC, solucions o nous problemes?

Després de llegir l’article de Juana Mª Sancho he ordenat una mica idees que tenia en referència al paper de les TIC a les nostres escoles, i en general  a la nostra societat. Reprenent el que comentava en l’anterior entrada, l’Era digital és una realitat, com diu Juana Mª Sancho “transforma no sólo los sistemas de vida y las relaciones de poder sino también nuestra visión del mundo.”
Totalment d’acord amb el que ens explica l’autora del article, considero que molts educadors han vist en les TIC la solució a molts dels problemes als quals s’enfronta l’escola i l’ensenyament. Però són realment una solució? O han esdevingut altres problemes amb els què no comptàvem?Pensant en la meva experiència com alumne i com a educadora, considero que el paper de les TIC a moltes escoles (potser no totes) no ha sigut més que un recurs per facilitar a molts mestres  la tasca de transmetre continguts  de manera buida als alumnes.  En moltes ocasions aquesta eina no és més que una altre eina com poden ser els llibres de text, una eina per facilitar i entretenir. Penso en l’exemple de la introducció dels portàtils a l’educació secundària. La metodologia és exactament la mateixa que la que es duia a terme anteriorment quan es treballava amb llibres, és més, en la meva opinió amb un problema amb el que anteriorment no comptàvem, proporcionar un ordinador a adolescents durant 3 quartes parts del dia, moltes vegades sense cap tipus de intervenció del adult i una generació a la qual realment no se la ha educat per al bon ús d’aquesta eina. A aquest problema li sumem el cost econòmic que ha suposat per a les families el fet de comprar un ordinador per tal de que els seus fills segueixen fent exactament el mateix a les escoles. Són aleshores una solució les TIC tal i com les utilitzem ara? Per altra banda destaco una altra idea de l’autora la qual crec que té una grandíssima rellevància. En una societat com la nostra els principals agents educadors no són únicament l’escola i la família, en aquest escenari apareixen els medis de comunicació. Existeix algun pacte social en el qual aquests agents assumeixin també la seva tasca educadora?
Aquestes són algunes qüestions que ens podem plantejar al voltant del paper de les TIC a les nostres escoles i en conseqüència a la nostra societat. Cal EDUCAR per a aquesta nova era, cal utilitzar les TIC com un recurs per abordar metodologies diferents, adaptades als canvis socials  que l’era de la informació ha portat.

Era digital, Era de la informació.

A la meva primera entrada, m'agradaria fer una petita justificació sobre el títol escollit per al bloc. Crec que el terme era digital o era de la informació defineix de manera clara i a grans trets la societat en la qual ens trobem actualment. L’ordinador, el mòbil, Internet, navegadors, càmeres fotogràfiques...i un gran ventall d’aparells digitals configuren objectes imprescindibles per al nostre dia a dia. Què passaria si demà ens llevéssim i tots aquests objectes desapareguessin?

És evident que les TIC han portat grans canvis a les nostres vides i a la nostra societat, però ens hem adaptat a aquests canvis? Hem adaptat aspectes tant importants com per exemple l’educació a aquests grans canvis, a aquesta nova era? Si és ben cert que cada cop som més conscients d’aquest nou període històric, cal replantejar-nos i reflexionar envers molts aspectes, per tal d’aprofitar aquests nous recursos de la millor manera possible, per tal de formar a persones capaces d’afrontar els reptes d’aquesta nova era.