
Totalment d’acord amb el que ens explica l’autora del article, considero que molts educadors han vist en les TIC la solució a molts dels problemes als quals s’enfronta l’escola i l’ensenyament. Però són realment una solució? O han esdevingut altres problemes amb els què no comptàvem?Pensant en la meva experiència com alumne i com a educadora, considero que el paper de les TIC a moltes escoles (potser no totes) no ha sigut més que un recurs per facilitar a molts mestres la tasca de transmetre continguts de manera buida als alumnes. En moltes ocasions aquesta eina no és més que una altre eina com poden ser els llibres de text, una eina per facilitar i entretenir. Penso en l’exemple de la introducció dels portàtils a l’educació secundària. La metodologia és exactament la mateixa que la que es duia a terme anteriorment quan es treballava amb llibres, és més, en la meva opinió amb un problema amb el que anteriorment no comptàvem, proporcionar un ordinador a adolescents durant 3 quartes parts del dia, moltes vegades sense cap tipus de intervenció del adult i una generació a la qual realment no se la ha educat per al bon ús d’aquesta eina. A aquest problema li sumem el cost econòmic que ha suposat per a les families el fet de comprar un ordinador per tal de que els seus fills segueixen fent exactament el mateix a les escoles. Són aleshores una solució les TIC tal i com les utilitzem ara?

Aquestes són algunes qüestions que ens podem plantejar al voltant del paper de les TIC a les nostres escoles i en conseqüència a la nostra societat. Cal EDUCAR per a aquesta nova era, cal utilitzar les TIC com un recurs per abordar metodologies diferents, adaptades als canvis socials que l’era de la informació ha portat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario