Després de llegir l’article de David
Buckingham apareixen altres reflexions que prèviament tenia i que també senyala
l’autor.
Un cop més s’al·ludeix al terme d’una nova
era. Ens trobem en un moment en el qual tot està dissenyat per vendre’s i
consumir. La televisió, la qual es troba a totes les llars, és el principal
punt distribuïdor d’aquests productes i serveis. En referència això l’autor
assenyala la descoberta del nen com a un nou objectiu de mercat, s’utilitza l’influencia
que tenen aquests en les decisions dels seus pares per bombardejar-los amb
grans campanyes publicitàries. A les grans campanyes publicitàries si suma l’accés
que tenen cada vegada més els infants a materials que abans estaven limitats
als adults.
Enfront a aquesta problemàtica hi ha
persones que pensen que és el moment de reforçar el control sobre els nens i
nenes. Considero que “controlar” a la infància no és la solució a aquesta
problemàtica. Assumeixen els medis la influencia educativa i socialitzadora que
tenen? O únicament miren els seus interessos econòmics? Crec que com a societat
haurien d’exigir la responsabilitat educadora que tenen aquests grans gegants publicitaris,
moltes vegades tant influent com la família o l’escola. Hem de ser exigents i
crítics enfront a material publicitari, els que van dirigits a nosaltres
mateixos i especialment els que van dirigits a la infància. Podem posar alguns exemples
com el fet que cada cop més s’assumeix l’ igualtat entre homes i dones, en
canvi la publicitat entorn les joguines dels infants segueix sent pràcticament
igual que fa unes dècades: nines i joguines simbòliques de la llar dirigides a
nenes i cotxes i joguines més violentes dirigides als nens. Entrem aleshores en
una gran contradicció respecte als valors que transmetem des de l’escola i
moltes famílies. Cal exigir la responsabilitat educadora a tota la societat,
cal pactar socialment una escala de valors entorn a l’educació i allò que volem transmetre a les futures
generacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario